ASSASSINAT A LA VALL DE NÚRIA!
La nostra història es remunta a les 6:40 del matí a l’Estació del Nord, lloc habitual de trobada dels nostres protagonistes (o sigui nosaltres; 12 cursetistes i 2 monitors als quals se’n sumarien 5 a Ribes), i des d’on vam agafar el tren. Després d’un llarg i extenuant trajecte amb RENFE, ple de converses extremament improductives, vam arribar a Ribes de Freser. Allà vam esmorzar, i ens va ser revelat un crim: l’assassinat del Sr. Estanislau Llorenç de Ca n’Obac i Bauma. A través d’una misteriosa carta, la DGME (Direcció General dels Mossos d’Estenalles per alguns, i De Gust Menjaria Emanems per uns altres) ens va comunicar que l’assassí estava entre nosaltres! Per descobrir els secrets amagats dels altres sospitosos, els intrèpids cursetistes van haver de batre’s en perillosíssims duels de pedra-paper-tisora…
Vam començar a caminar. De Ribes, vam arribar a Queralbs passant per Batet, Vilamanya i altres desventurats i idíl·lics racons perduts en mig de la muntanya. Vam dinar a Queralbs i ens vam tornar a posar en marxa amb el cor fort i sense mirar cap enrere. Finalment, vam arribar a la vall de Núria, on vam muntar les tendes i vam sopar.
Després de sopar, vam jugar a alguns jocs. Uns prínceps medievals van anar a buscar la seva princesa entre moltes que hi havia, i es diu que aquestes eren tan cruels que, si s’equivocava de princesa, li fumien una plantofada! També ens vam trobar el cas d’algun príncep gelós que, un cop havia trobat la princesa, no deixava que la resta se li apropessin a menys d’un km la rodona (aproximadament). Després vam fer un “Pressing Kiss” (un joc en què tothom decideix estimar-se de cop i quasi es barallen per poder-se fer petons entre ells…).
Abans d’anar dormir, Mariona Jordan, una experta en temes amb noms estranys (per més informació contactin amb ella) ens va fer una preciosa xerrada sobre les estrelles, que feia així: quan mirem el cel a la nit, veiem l’origen de l’Univers... i és per això que quan una estrella protònica de neutrons col·lisiona amb una protoestrella col·lisionària a causa de l’expansió com a mínim extraprotònica de l’Univers, no veiem res (bé, era difícil d’entendre…. per sort el cel estava ennuvolat i no va poder explicar també les constel·lacions!).
L’endemà, ens podríem haver llevat a la meravellosa hora de dos quarts de cinc de la matinada i haver anat a fer el Puigmal, però alguns mandrosos van preferir llevar-se tard (a les 7h). Aquest cop vam baixar per Fontalba, i vam anar a Queralbs. Allà, vam trobar-nos un llop que ens va indicar el camí més curt per anar a casa de l’àvia de la Caputxeta. Vull dir, que ens vam trobar una senyora molt simpàtica que ens va indicar el camí més curt per anar fins a Ribes de Freser. Arribats a Ribes, vam dinar i ja vam pujar el tren, on vam descobrir qui era l’assassí (però no us ho diré perquè sinó us hauria de matar).
Un relaxat camí de tornada ens va portar a l’Estació del Nord, on ens vam separar tots per anar cap a casa (on ens hauria agradat quedar-nos tancats a esperar que arribés la següent sortida…). I vet aquí un gos i vet aquí un gat, i l’explicació de la sortida s’ha acabat.
Refrany de la sortida:
-Arribes a Ribes? A Ribes arribes. Hi arribes tu? A Ribes, tu!
Acudit de l’Eugeni (o no) de la sortida:
-Disculpi, com es diu aquella muntanya?
-Quina?
-I l’altra?
M'encanta la cronica. Sou uns craks!!
ResponElimina