Gallina EnCursCetada

BenBloguts lectors i lectores del blog, aquí teniu una altra eterna entrada on trobareu els detalls de l'apassionant sortida a... El Puigmal? La Gallina Pelada? El Pi Jagut? Bé, aquella zona. Diguem-ne: Serra d'Ensija.

Temps era temps, hi havia una RENFE. I a les 7h del matí, uns cursetistes despreocupats s'esperaven amb els seus monitors per començar la sortida. Però aquest cop no estaven sols. Hi havia 6 enCetats amb ells (els enCetats són aquells futurs cursetistes que han d'anar a una altra secció del Cet perquè encara no tenen l'edat per anar al Curset, però que tothom sap que es moren de ganes de tenir ja els anys suficients per pujar-hi). Quan vam ser-hi tots (24 persones!) vam agafar els cotxes per dirigir-nos a la Gallina Pelada. Quan ja la teníem davant, però, els cotxes van decidir que no volien seguir endavant perquè hi havia trossos de carretera glaçats. Vam anar un tram enrere, i uns quants sacrificats monitors es van haver d'enfrontar a la difícil tasca de... Posar cadenes a les rodes dels cotxes!! (Mentrestant, els nens es dedicaven a desordenar les seves pròpies motxilles perquè pesessin més, o això va semblar).

Per fi, vam poder començar a pujar cap a la Gallina Pelada, després d'una guerra de boles de neu. Tot i no portar raquetes, la valentia dels nens va superar la neu. Va haver-hi algun petit contratemps fins que vam arribar al refugi del costat del pic, i el temps va fer que decidíssim dinar allà i després baixar sense fer el cim. Val a dir que teníem una nena que s'havia trobat una mica malament a baix amb dos monitors, un enCetat que s'havia deixat la motxilla amb el dinar al cotxe, i un cursetista tan simpàtic que havia donat el seu dinar a un gos pelut que hi havia per allà. Vam menjar, doncs, i vam baixar. Al pàrquing, vam agafar els cotxes per anar cap a Estasen, on ens esperava un refugi amb no una, sinó dues llars de foc.

Com que havíem arribat a la tarda, vam tenir temps de fer jocs, tauling (podeu trobar-ne la definició a l'entrada anterior), i vam tocar el piano que hi havia al refugi. El músic Oleguer ens va acompanyar, la compositora Eli ens va tocar composicions... I vam sentir el Clar de Lluna de Beethoven mentre la lluna s'alçava sobre els nostres caps. Vam sopar d'hora, i després vam fer un psicòleg (un joc on qui fa de psicòleg acaba necessitant un psicòleg de veritat) i un joc de mans molt entretingut. Després, els monis monis Cris i Belles van posar els nens a dormir, mentre els altres feien xivarri a baix perquè no s'adormissin.

Després d'una nit on els roncs, com és usual, van ser la nostra banda sonora, vam despertar-nos amb la magnífica cançó 'Carmina Burana'. O això hauria passat si no fos perquè la música cursi del mòbil del Gerard va sonar més fort... L'endemà va nevar. Però no a les 12h com estava previst; a les 8h. Així que, per no haver de desenterrar els cotxes d'una muntanya de neu, vam canviar de plans. En comptes d'anar a fer el Pix Agut (coloquialment conegut com a Pi Jagut), vam fer un concurs de ninots de neu i vam baixar. En el concurs, evidentment, van guanyar els monitors amb un magnífic ninot de neu en dues dimensions, però vam fer creure als nens que havia guanyat el grup de l'Èlia & Company, que havien fet un ninot molt original (igual que els altres, de fet, però almenys aquest era mono).

Després d'això, vam baixar fins els cotxes. Allà els monitors van agafar els cotxes i els nens van haver d'orientar-se sols fins a Saldes. O això van creure fins que van descobrir tres bondadoses monitores (la Berta, la Prankguin i una servidora) que els seguien per si es perdien. En ser al poble, vam anar a visitar-ne l'antic castell, on hi havia prínceps, i princeses... Ah, no, perdó, espera. Hi havia runes. Allà, vam aprofitar un moment en què no nevava per fer un "Pressinkiss" (joc típic del curset). Quan va tornar a nevar, vam tornar als cotxes.
‌
 

Llavors vam anar cap a Cercs, a uns porxos que la monitora Mariona recordava de v/bells temps. Poc cansats, vam dinar allà, i després vam fer un "llop" (un joc molt divetit, o no, que els nens portaven tot el dia reclamant). Finalment, vam entrar als cotxes per tornar, i vam arribar a una hora tan insòlitament d'hora com les 5h de la tarda.
Els Cursetistes, tornant a casa, ja pensaven en quan arribaria la següent sortida. Els enCetats desitjaven que fos ja l'any que ve per pujar al curset. I els monitors criticaven els cursetistes dels quals per fi s'havien lliurat. O els trobaven a faltar? Qui sap?

Àlbum de fotos de la sortida: https://www.flickr.com/photos/ceterrassa/sets/72157693066404975/